Torno una altra vegada als orígens del programa, però aquesta vegada fent una reflexió sobre on estàvem en els 70 i on estem al segle XXI. Com se sol dir, «ha plogut molt des de llavors», però m’adono que la humanitat segueix, de vegades enrocada en la mateixa història, amb diferents personatges, però repetint els mateixos errors.I això ho penso i ho sento quan escolto discos oblidats i cançons que per molt temps que passi sense escoltar-les sempre m’aporten alguna cosa nova. King Crimson una de les bandes de música progressiva més longeva, va publicar una obra mestra el 1969 titulada «In the court of Crimson King«. És el tema «Epitaph«, que, amb el seva lírica, em fa reflexionar sobretot. La lletra d’aquesta cançó és tan actual com el dia que Peter Sinfield, la va escriure. L’estrofa que més em crida l’atenció és, «Veig com la sort de tota la humanitat està en mans de bojos». King Crimson, va interpretar aquest tema en el 69. Han passat 48 anys i els bojos segueixen tenint-nos a les seves mans.
Vuelvo otra vez a los orígenes del programa, pero esta vez haciendo una reflexión acerca de donde estábamos en los 70 y donde estamos en el XXI. Como se suele decir, «ha llovido mucho desde entonces», pero me doy cuenta de que la humanidad sigue, a veces enrocada en la misma historia, con diferentes personajes, pero repitiendo los mismos errores.Y esto lo pienso y lo siento cuando escucho discos olvidados y canciones que por mucho tiempo que pase sin escucharlas siempre me aportan algo nuevo. King Crimson una de las bandas de música progresiva más longeva, publicó una obra maestra en 1969 titulada «In the court of Crimson King «. Es el tema «Epitaph«, que, con su lirica, me hace reflexionar sobre todo.La letra de esta canción es tan actual como el día que Peter Sinfield, la escribió. La estrofa que más me llama la atención es, «Veo cómo la suerte de toda la humanidad está en manos de locos». King Crimson, interpreto este tema en el 69. Han pasado 48 años y los locos siguen teniéndonos en sus manos.
King Crimson – «Epitaph» Lletra original
The wall on which the prophets wrote
Is cracking at the seams
Upon the instruments of death
The sunlight brightly gleams
When every man is torn apart
With nightmares and with dreams,
Will no one lay the laurel wreath
When silence drowns the screams
Confusion will be my epitaph
As I crawl a cracked and broken path
If we make it we can all sit back and laugh,
But I fear tomorrow I’ll be crying,
Yes I fear tomorrow I’ll be crying
Yes I fear tomorrow I’ll be crying
Between the iron gates of fate,
The seeds of time were sown,
And watered by the deeds of those
Who know and who are known;
Knowledge is a deadly friend
If no one sets the rules
The fate of all mankind I see
Is in the hands of fools
The wall on which the prophets wrote
Is cracking at the seams
Upon the instruments of death
The sunlight brightly gleams
When every man is torn apart
With nightmares and with dreams,
Will no one lay the laurel wreath
When silence drowns the screams
Confusion will be my epitaph
As I crawl a cracked and broken path
If we make it we can all sit back and laugh,
But I fear tomorrow I’ll be crying,
Yes I fear tomorrow I’ll be crying
King Crimson – «Epitaph» Lletra traduïda al Català
El mur sobre el qual els profetes van escriure
està enfonsant-se.
Sobre els instruments de la Mort,
la llum del Sol brilla amb fulgor.
Quan qualsevol home ha trencat a plorar
pels seus malsons i els seus somnis,
no es col·locarà ningú els llorers
quant el silenci ofegui els crits?
Entre les fèrries portes de la destinació,
les llavors del temps van ser sembrades,
i regades amb les gestes d’aquells
els qui coneixen i són cèlebres;
mortal aliat és el coneixement,
quan ningú limita les regles.
Veig com la sort de tota la humanitat
està en mans de bojos.
«Confusió» serà el meu epitafi,
al mateix temps que m’arrossego per un camí trencat i destrossat
i, si ho fem, podrem tots asseure’ns
i riure’ns.
Però em temo que demà estaré plorant,
sí, em temo que demà estaré plorant.
King Crimson – «Epitaph» Letra traducida al Castellano
El muro sobre el cual los profetas escribieron
está desmoronándose.
Sobre los instrumentos de la Muerte,
la luz del Sol brilla con fulgor.
Cuando cualquier hombre ha roto a llorar
por sus pesadillas y sus sueños,
¿no se colocará nadie los laureles
cuando el silencio ahogue los gritos?
Entre las férreas puertas del destino,
las semillas del tiempo fueron sembradas,
y regadas con las hazañas de aquellos
quienes conocen y son célebres;
mortal aliado es el conocimiento,
cuando nadie limita las reglas.
Veo cómo la suerte de toda la humanidad
está en manos de locos.
“Confusión” será mi epitafio,
al tiempo que me arrastro por un camino roto y destrozado
y, si lo hacemos, podremos todos sentarnos
y reírnos.
Pero me temo que mañana estaré llorando,
sí, me temo que mañana estaré llorando.
La veu de Greg Lake cantant «Epitaph»
Peter Sinfield, parla de l’estat d’ànim en què es trobava quan va escriure la lletra d’aquesta composició: «Vaig escriure “Epitaph” en un moment en el qual em sentia molt infeliç amb mi mateix i amb el meu entorn. Llavors em vaig fixar al món la qual cosa em va fer sentir encara pitjor»
Programa 13 Temporada 1 «Epitaph»
La Cara Fosca de la Lluna 